top of page
  • Foto del escritorParròquia de Sant Ignasi de Loiola Barcelona

Descobrint la nostra història: els locals del col·legi de les Vedrunes

La parròquia de St. Ignasi –que en un principi tenia un nom ben solemne: Parròquia de Sant Ignasi i Tenència de Sant Francesc de Borja– va començar l’any 1947. Va ser segregada de la demarcació de Sant Martí del Clot.


Després de la Guerra Civil, van haver-hi dificultats de tota mena. No com la crisi actual, però sí que es va haver de començar de zero en molts aspectes. L’església també s’havia de refer: havia sofert el martiri de molts sacerdots i creients i tenia molts temples destruïts. Va venir el nacional-catolicisme. La gent buscava Déu i l’Església els acompanyava. Gairebé es podia parlar de multituds. Així, en aquell temps, es varen fundar moltes parròquies, com la nostra de St Ignasi. Calia atendre la gent, encaminar-los a Déu segons l’evangeli.


Mapa de circumscripcions parroquials (Barcelona, 1942)

Font: Arxiu diocesà de Barcelona, desembre 2022


El bisbe Modrego va pensar en el col·legi de las germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, per començar la parròquia de Si Ignasi, de la que va ser el primer rector Mn Deig. Les germanes van accedir al desig del bisbe amb generositat, sempre intentant col·laborar i facilitar la fundació de la nova parròquia.


Sant Ignasi va ser una església on, al principi, van passar molts sacerdots bons i inquiets i plens de bons desigs d’avançar amb un pas més endavant que d’altres parròquies. A St. Ignasi hi van haver algunes reunions de caire més social (i també algunes denúncies…). Les celebracions sempre varen ser molt dignes i d’acord amb les directrius del Concili Vaticà II.


El trasllat a l’edifici actual del carrer Provença es va fer l’any 1975. Al principi, les celebracions i totes les activitats es feien a l’entresòl, però aviat es va adequar tot l’espai. Hem d’agrair l’esforç dels mossens per condicionar-ho tot fins a l’estat actual.


Des del principi hi havia diversos grups activitats. També es van acollir dos esplais, però més tard, un d’ells es va retirar voluntàriament. Va haver-hi una coral, una catequesi   –molt ben organitzada–, grups de joves, acolliment de grups de Taizé. Val a dir que, com totes les institucions, hi va haver els seus alts i baixos. També recordem que es van celebrar algunes assemblees, una d’elles a Vallvidrera. Fa un any, encara tenim el bon gust de l’assemblea que ens va animar a tots a fer-ho millor i a tirar endavant.


Tots recordem també moltes persones que ens han deixat molt bon record. Col·laboradors com el matrimoni que va començar la Llar de St. Ignasi, les persones que han atès el despatx parroquial “els sagristans”, els voluntaris de l’Ajuda Fraterna, i molts i molts d’altres.


La comunitat camina a bon pas. Ja vàrem celebrar els 50 anys de vida de la parròquia. Ara, St. Ignasi és una església viva, amb molta col·laboració. Ens estimem i ens l’estimem. Volem fer present el barri, la fe i l’acolliment.


Mercè Casarramona, germana Vedruna

Any 2010

Comentarios


bottom of page