La M. Carme Molist és religiosa Vedruna i, des de ja fa uns anys, participa activament de les activitats de la nostra parròquia. A més, forma part d'"Alcem la Veu", una coordinació de dones creients i feministes que denuncia la discriminació i la vulneració dels drets de les dones a l'Església Catòlica.
El passat diumenge 5 de març, Alcem la Veu va convocar una concentració davant la catedral per reclamar dignitat i igualtat per les dones a l'Església. Arran d'això, el Diari Religión Digital li ha fet una entrevista, que la Carme també ha volgut compartir amb nosaltres.
Des de quan pertanys a dones Alcem la Veu? Per què en formes part?
Ja havia participat en alguns actes del Col·lectiu de Dones a l'Església que durant tants anys ha estat la gota constant per intentar anar foradant la pedra dura de la discriminació de la dona en l'Església. Vaig conèixer Alcem la Veu en la primera concentració davant la catedral amb motiu del Dia de la Dona l'1 de març del 2020, uns dies abans del confinament per la pandèmia. Juntament amb una companya de comunitat vam decidir formar-ne part, convençudes de la necessitat de col·laborar amb elles. L'objectiu s'ho valia. Com ens definim Alcem la Veu "som dones creients i feministes de diferents diòcesis catalanes que denunciem la discriminació i la vulneració dels nostres drets a l'Església catòlica, i advoquem per una institució on les veus de les dones comptin, participin i liderin en les mateixes condicions que els homes".
S'hi van sumant més dones, a poc a poc, a Alcem la veu? Les dones joves, hi tenen interès?
Sí, cada any se n'hi uneixen més. Hi ha unes quantes joves ben implicades. Volem ser moltes més!!! Hi ha un tret molt simpàtic: La Pilar, l'Elisabet i la Glòria, són tres generacions d'una mateixa família: àvia, mare i filla que hi són a totes, ben convençudes i involucrades. És fantàstic!!!
Què reivindiqueu aquest 5 de març?
Continuem reivindicant la igualtat i la dignitat de la dona a l'Església "fins que la igualtat es faci costum" que diu l'eslògan. Aquest any demanem a la Institució que "caminin amb les sabates de les dones»; que es posin a la nostra pell. Els diem que tenim propostes per fer junts, en pla d'igualtat, anar fent realitat una Església plenament acollidora, igualitària i que escolti i reconegui totes les veus. El símbol de les sabates de dona, diverses, a les escales de la catedral, ha tingut un pes específic a la concentració.
Consideres que els nomenaments de dones que ha fet el papa Francesc en els darrers temps són insuficients?
Ens hem alegrat molt d'aquests nomenaments. El Papa Francesc està fent petits passos en aquesta línia d'inclusió de la dona. Crec que no en fa més per l'oposició que rep de tantes bandes, de tant masclisme com té a l'entorn. Valorem aquests petits passos, però són totalment insuficients! Morirà i morirem en l'intent si no es fan passos més agosarats i més ràpidament. Jo ho vull veure.
Creus que aquesta revolta de dones en l'Església és imparable?
Crec que sí. Serà imparable! No farem marxa enrere. La revolta es va estenent com una taca d'oli. Aquest diumenge 5 de març, aquest acte reivindicatiu es fa a 21 diòcesis de l'estat espanyol i cada any se n'hi afegeixen més.
Teniu complicitat amb feministes alienes a l'àmbit catòlic?
Els col·lectius Catholic Women Council, Voices of faith, Revuelta de Mujeres,... amb qui ens relacionem, coordinem i participem en les seves propostes, mantenen relació amb col·lectius feministes d'altres Esglésies cristianes i d'altres confessions. També participem en debats i Jornades amb dones d'altres confessions. A nivell individual moltes de nosaltres ens relacionem amb dones creients i amb no creients i debatem sobre aquest tema. Sabem com en la inclusió de la dona, altres Esglésies cristianes van més endavant que l'Església Catòlica i les mirem amb certa enveja. També tenen, però, els seus problemes.
Hi ha qui es demana per què les dones s'entesten en seguir formant part d'una institució en la qual se senten discriminades. Què n'opines?
Som Església!!! És casa nostra! Tristament moltes n'han marxat, però és des de dins, sense parar i sense cansar-nos, que hem d'anar aconseguint el que és just, urgent i necessari que canviï ja. Quants poblets on no hi ha preveres homes, les dones mantenen la porta de la parròquia oberta, es reuneixen i mantenen viu el caliu de la fe en aquells indrets.
Com podeu veure, en aquest post només hem compartit una part petita de l'entrevista, però podeu llegir-la sencera fent clic a aquest enllaç: https://www.religiondigital.org/religion_digital_catalunya-foc_nou/revuelta-mujeres-Iglesia-8M-Alcem-la-Veu_7_2539616028.html