CAT És un diumenge de maig primaveral. La pluja ha donat un respir i el sol s'apropia del cel blau entapissat de núvols blancs. Però no és un diumenge qualsevol. El catequista s'afanya per arribar a l'Església a temps de poder ultimar els petits detalls abans que comenci la celebració. Tot i que ja és un veterà en comunions no pot evitar cert nerviosisme perquè tot surti bé.
L'Església és plena de vida, llum i felicitat. Arriben els primers assistents i entre ells, lluents amb els seus vestits els nens i nenes que faran la primera comunió. Dos anys ensenyant han donat els seus fruits. Cert sentiment d'orgull i feina ben feta inunda la ment del catequista.
El mossèn està content. Sempre fa alegria veure els joves rebre el cos de Crist per primera vegada. És potser el moment més emotiu a la vida d'un cristià i una celebració on l'alegria presideix del principi al final de l'acte.
Veus els infants una mica nerviosos, però amb la complicitat de tots l'acte flueix de meravella.
Tot es fa com estava previst, la processó inicial, la presentació un a un dels protagonistes, el cant d'entrada, les lectures, les paraules sempre assenyades del mossèn, les ofrenes i les pregàries i per fi l'eucaristia. La responsable de catequesi no perd detall, dirigeix l'acte amb mestratge i els altres l'ajudem perquè res no surti malament. Veure com reben Crist per primera vegada és el millor moment a la vida del Catequista.
Aleshores penses en les hores que voluntàriament has dedicat durant dos anys a aquests nens i nenes i t'adones que han valgut la pena. Res no pot complaure més que ajudar els joves a iniciar una vida en els valors cristians, en un món on tot per desgràcia es redueix al que és material i mundà.
S'acaba l'acte, els nens fan el cant final i tots respirem alleujats. Un cop més, tot ha sortit perfecte. Ara toca pensar en la següent.
Els infants també ens han escrit les seves sensacions en aquest dia tant especial per a ells:
En el moment abans de la meva comunió, em sentia nerviós, emocionat i, a la vegada, tranquil. Una barreja d'emocions. En el moment de la comunió em sentia en pau i feliç. Després, a la celebració amb la meva família, em vaig sentir satisfet.
Samuel
Quan m’estava preparant, jo estava molt nerviosa, positivament, però també tenia altres emocions: alegria, emoció, felicitat… Quan ja estava a l’esglèsia em sentia una liquadora, masses emocions al mateix temps. A l’hora de prendre la comunió, ja em sentia millor i més tranquil·la. Al final va ser molt divertit i ho vaig gaudir molt.
Angi
El dia de la meva primera comunió vaig sentir-me feliç. La veritat es que estava una mica nerviosa per ja fer la comunió, després d’aquest any de catequesi, que ha sigut molt xulo i amb molts moments moments bonics amb les meves companyes i companys. M’ha passat molt depressa.
També em va agradar estar amb la meva família en un dia tant especial com aquest, encara que també em vaig sentir una mica trista perquè ja no veuria més a les persones de catequesi i ja no faria dibuixos de Jesús o coses així que m’agrada fer a la catequesi.
Encara recordo el primer dia de catequesi: m’ho vaig passar molt bé i vaig fer un dibuix de la verge Maria. Després de la catequesi li vaig dir a la meva mare que em va agradar molt i que volia seguir fent catequesi. Una molt bona decisió!
Aroa
Comments