Com et presentaries (breument)?
Soc en Joaquim, tinc 73 anys, casat amb l’Alicia des de fa 45 anys, tenim 3 fills i 1 neta.
Tens algun hobby o algun interès que voldries compartir amb nosaltres ?
De jove tenia passió per la muntanya i els escacs, vaig ser monitor de la Unió Excursionista de Catalunya, (UEC) i també vaig fundar un Club d’Escacs. Una vegada jubilat, he tornat a participar en tornejos oficials d’Escacs i al tenir un fill resident a Suïssa, he canviat les muntanyes de Catalunya pels Alps. Al ser tresorer i membre de la Junta Directiva d’un Club d’Escacs, encara mantinc una certa activitat intel·lectual.
Com i quan va ser el teu primer contacte amb la parròquia?
Vaig néixer al Barri de Gràcia, de petit i de jove anava al Círcol Catòlic de Gràcia i a la parròquia dels Josepets. De casats, vàrem anar a viure al bari de la Sagrada Família, i el bateig del nostre primer fill va ser el primer contacte directe amb la parròquia, que va seguir amb el bateig i catequesis dels demés fills.
En quines tasques, grups o serveis has col·laborat ? En quin has estat més a gust?
En els últims anys he participat en varies recollides de menjar, amb el meu cotxe o amb carros. Des de fa 8 anys, juntament amb l’Alicia formem part d’un grup de Matrimonis que ens trobem per reflexionar i aprofundir en la fe cristiana i així poder aplicar-la a la nostra vida. Amb les dues activitats estic molt a gust.
PREFERÈNCIES:
Color: Els diversos tons de marró.
Número: 7
Passatge de l'evangeli: La paràbola del fill pròdig (em fa reflexionar molt, com en algunes homilies del nostre mossèn, i quedo “tocat”)
El teu sant o santa preferit: No en tinc cap en particular, potser la Mare de Déu de Montserrat. Amb el Círcol Catòlic anaven cada any a Montserrat en romeria i durant molts anys portava al moneder una medalleta de la Mare de Déu.
Què li desitjaries a la parròquia i a la comunitat ara que està celebrant els seus primers 75 anys?
A la parròquia que pugui continuar amb la seva tasca sense defallir malgrat els temps difícils que puguin venir. Per explicar el meu desig a la comunitat, voldria compartir amb vosaltres una reflexió de fa uns mesos:
Aquest any passat vàrem celebrar un sopar de Nadal amb el Grup de Matrimonis i una noia molt simpàtica ens va fer una foto, i sense cap preparació, mirem a la càmera i foto! No sé si va ser per la simpatia de la fotògrafa, però al veure la foto, ningú feia ombra a l’altre, tots volíem sortir però sense tapar al company, amb cares de tranquil·litat i de simpatia. Vaig sentir que el grup havia aconseguit un grau de maduresa i amistat molt elevat. Desitjaria a la comunitat que no féssim ombra a ningú, que acceptéssím a totes les persones, (família, amics, veïns....), tal i com són, amb independència de la seva ètnia, religió, nivell cultural, nivell econòmic, ect., sense voler sobresortir pel damunt dels altres, per tant, repeteixo, procurar sempre no fer ombra a ningú.
