Hola! Sóc la Marta i, després de l'experiència que vaig viure a Taizé aquest octubre (com vaig explicar al full de novembre, juntament amb la meva amiga Clàudia), aquest cap d'any he marxat a la Trobada Europea de Taizé a Ljubljana, la capital d'Eslovènia.
Quina era la dinàmica de la trobada?
La Trobada Europea de Taizé és una reunió de joves cristians que es celebra cada any en una ciutat diferent d'Europa. De fet, quan jo tenia poc més d'un any (als volts del 2000), aquest esdeveniment es va fer a Barcelona, i la nostra parròquia va ser parròquia d'acollida. Ho recordes? Jo no, però en vaig sentir parlar moltes vegades!
La trobada dura cinc dies: el primer és el 28 de desembre, el dia en què arribem a la ciutat amfitriona i ens presenten les famílies i les parròquies que ens acolliran durant la trobada. Sí, ho has llegit bé: ens acullen famílies! La gràcia d'aquesta trobada és un pelegrinatge de confiança: anem a aquesta ciutat sense saber on dormirem ni què menjarem, confiant que aquestes famílies ens acolliran amb els braços oberts i ens faran sentir part de la família durant aquests dies.
Es realitzen tres pregàries cada dia: una a la parròquia que ens acull, una a una parròquia del centre de la ciutat (com la catedral o alguna basílica important) i una a un poliesportiu on caben les 6000 persones que participaven cada dia en la celebració.
El 31 de desembre va ser un dia molt especial. Com que era diumenge, al matí vam celebrar la missa a les nostres parròquies d'acollida. En el meu cas, em va tocar una parròquia en un poble molt petit anomenat Dob. Aquell dia ens va visitar un cardenal de Polònia. En tota la història de la parròquia de Dob, mai abans un Cardenal havia celebrat la missa allà. Així que tota la comunitat es va vestir de gala i va assistir a la missa. La celebració va durar unes dues hores, ja que tothom volia participar. Quan va acabar la missa, gairebé només ens va donar temps a dinar i anar corrents a la pregària de la tarda, que aquell dia estava programada per celebrar l'arribada del nou any.
Vam marxar el 1 de gener, després de celebrar el cap d'any amb els nous amics i les nostres famílies d'acollida. En el meu cas, vaig compartir el primer àpat de l'any amb els meus nous "germans, cosins, avis i pares", i vam tastar tots els plats tradicionals eslovens, ballant després danses típiques. Va ser una experiència inoblidable!
Què m'emporto?
D'aquesta trobada, m'emporto la capacitat de valorar totes les tradicions i pràctiques cristianes per igual, sempre que respectin el missatge de l'Evangeli. Entenc que potser jo no necessito creus ni imatges daurades per pregar, però altres persones podrien fer-ho. Tots som cristians igualment, i ningú ha de forçar-nos a pregar d'una manera amb la qual no ens sentim còmodes.
Què voldries compartir amb la comunitat de Sant Ignasi?
Voldria destacar la necessitat que tenim els joves d'aquesta tolerància per viure la fe a la nostra manera, respectant totes les formes de fer-ho. També la necessitat de sentir-nos valorats i escoltats, sense ser jutjats per les generacions que van viure la seva joventut en condicions diferents a les que vivim nosaltres.
Marta Delgado
